Enfocament sistèmic

INTRODUCCIÓ
L'enfocament sistèmic presenta diferències significatives amb la resta d'enfocaments psicològics i, conjuntament amb el cognitivisme, és un dels enfocaments més utilitzats avui en dia.Mentre que els altres enfocaments es centraven en l'individu (relació/patologies, etc.) en l'enfocament sistèmic es defensa que tota persona forma part d'un grup (famílies, personal d'una empresa...) i, tal com les peces d'un rellotge estan totes enllaçades, formen part d'un sistema en contínua interacció. Si jo vull intervenir sobre 1 persona no ho he de fer exclusivament en ella ni tinc perquè fer-ho directament, es pot fer teràpia o intervenir sense que la persona diana hi sigui present.

Aquest enfocament sistèmic es desenvolupa a mitjans del s.XX a partir de la psicologia social i la teràpia de grup o familiar. Es basa en la idea de què els persones no existim com entitats aïllades sinó en relació contínua amb les altres: sempre ens trobem dins un context relacional. De fet aquest sistema de relacions en condiciona i des de la perspectiva sistèmica no hi ha persones malaltes sinó sistemes insalubles.

Dins d'aquests sistems de relacions complexos (família, entorn laboral, etc.) la causalitat mai és lieal (A causa B) sinó multicausal i per tant difícil de discernir. Però aquesta no és la prioritat dels sistèmics, cal aconseguir una millora en el pacient indentificat (la persona amb algun problema psicològic) tot incidint en el seu sistema, ve sigui fent teràpia amb ell i/o part del seu entorn o tan sols amb algun dels membres.

Per això presenta un enfrontament amb el model mèdic que diagnostica una causa per llavors aplicar el tractament, per als sistèmics això és una idea falsa. A nivell psicològic la causa està sobrevalorada (per influència de la psicoanàlisi, l'enfocament mèdic). Des de l'enfocament sistèmics no cal saber la causa inicial, si la causalitat és circular ens cal tallar el cercle viciós, convertint-ho en un cercle virtuós. Teràpia sistèmica -> efectiva encara que no es coneguin les causes. No cal saber qui ha trencat el vidre per a canviar-l'ho.

El professional terapeuta quan intervé passa a formar part del sistema, influint-hi a tots els nivells. Un autor que no provenia de l'àmbit psicològic però que va influir decisivament en l'enfocament sistèmic fou Gregory BATESON (1904-1980), un antropòleg que estudiava cultures indígenes diverses. Va veure aquestes causalitats circulars repetir-se en cultures molt diferents.

En general es poden establir diversos tipus de relacions entre els individus d'un sistema. En destacarem:

• RELACIÓ SIMÈTRICA: ambdues parts tenen la mateixa actitud i es retroalimenten. Tant poden ser constructives (per un bé comú) com destructives.
• RELACIONS COMPLEMENTÀRIES (ASIMÈTRIQUES): un té una actitud diferent de l'altre (per exemple una persona dominadora i l'altre submisa). No assenyalarem culpables només identificarem que la relació no funciona. Per exemple en una relació de parella que no funciona es pot canviar la parella o el l'actitud. Aquest tipus de relacions entorpeixen el desenvolupament i benestar d'una de les parts, que en surt perjudicada. Jo no tinc gaire clar que sigui la millor opció. Realment caldria potenciar tots aquests aspectes.

Tant l'una com l'altre poden ser de tipus constructiu (beneficiós pels dos) com destructiu (perjudicials per almenys una part).

PRÀCTICA
Elaborar 4 seqüències de causalitat circular, una per a cada modalitat de relació:

REFLEXIÓ
L'enfocament sistèmic té un atreactiu evident i és que defuig la sobresimplificació que sovint suposa centrar-se tan sols en l'individu. Tot sovint és l'entorn el que causa una tensió que pot desenvocar en una malaltia o pèrdua de qualitat de vida i per més que intentem tractar-la (alleujar-ne els símptomes) cal abordar el cotext que hoc causa.
També resulta molt atrevit el fet de restar importància a la causa, tot i que això es comprèn si analitzem entorns complexos amb múltiples interaccions no sempre evidents (com són les relacions socials).
Tot i això cal ser prudents i acotar l'àmbit d'actuació d'aquest enfocament. Si bé sembla, a priori, el més adequat per afrontar problemes familiars, d'organitzacions, de convivència, etc. Perd validesa, en front del model mèdic, davant de malalties mentals greus com per exemple el Parkinson o l'ezquisofrènia. En aquests casos emperò seria positiu utilitzar un enfocamens sistèmica (en paral·lel al tractament psicològic i mèdic) per tal de millor la situació a l'entorn del malalt, sovint difícil degut a la malaltia.

NECESSITA HUMANES, P. HUMANISTA DE MASLOW

L'altra gran figura de la psicologia humanista és Abraham MASLOW (1908-1970), psicòleg format dins del conductisme radical també va rebre influències de la psicoanàlisi, però restà insatisfet dels fonaments de l'enfocament d'una escola o altre. Ja que no coincidia amb la visió persones-màquines del conductivisme ni amb la visió de naturalesa egoistes i impulsiva de la psicoanàlisi.

Per tant s'inventa un nou model per a entendre les persones i per intervenir de forma positiva sobre aquest comportament i la persona en conjunt. Comença a considerar els aspectes positius de les persones. Així va més enllà del conductisme, en què els comportament eren causats pels condicionament, no pas per la pròpia naturalesa. La psicoanàlisi encara és més radical, ja que el comportament generós, comprensiu deia que eren sublimacions de conflictes pendents.

Per contra MASLOW defensa que en la persona els comportaments altruistes ja existeixen: defensa que la persona ja és per naturalesa bona. Si es satisfan les necessitats d'aquesta persona i hi ha un entorn favorable tothom pot donar el millor de si mateix. Compartir el benestar. Tothom qui vetlla pels altres obtenen una satisfacció personal, així doncs egoisme i altruisme deixen d'estar en conflicte. Si les persones tenen cobertes les seves necessitats llavors poden oferir coses a l'altre gent.

Cal puntualitzar que defineix necessitat com tot allò que si no es satisfà la persona emmalalteix o es mor. Aquesta és la definició de salut de la OMS, que també entén l'estat de salut com aquell en el qual, a part de l'absència de malaltia, implica que hi hagi un estat de benestar físic, psíquic i social.

Maslow es va dedicar a estudiar les persones “plenament humanes”--> Autorealitzades. Ho feia des de la perspectiva de què cal mirar les persones plenament desenvolupades per veure el nivell màxim de les persones. Quines caraq. Compartien? La satisfacció de les necessitats a tots els nivells. ! La teoria de Maslow també té un component espiritual.

La persona autorealitzada, a més d'haver satisfet totes les necessitats -almenys puntualment-, sinó que mantenen en vetlla per tal de garantir que es continuïn satisfent. Pex. La satisfacció no s'assoleix en 1 punt, s'ha d'actualitzar permanentment.

Teoria de la motivació humana: els motius que tenim per actuar és la voluntat de cobrir les diverses necessitats que tenim.

Maslow parla d'un tipus de necessitats molt bàsiques: les de carència (com per exemple l'alimentació bàsica) sense les quals no es poden desenvolupar motivacions superiors.

QUINES SÓN AQUESTES NECESSITATS? MASLOW jerarquitza les motivacions, a priori primer cal tenir complertes les de sota abans de què et motivin les superiors. Hi ha diferents versions que se solen representar gràficament en l'anomenada "Piràmide de Maslow".

• 1r nivell: Respirar, beure, menjar, homeoestasi, excreció, sexe.

• 2n nivell: Necessitats de seguretat.  A nivell de salut, amistat, familiars. Les rutines dónen seguretat. Un horari endreça. CLAU EL 2N NIVELL: SEGURETAT: EL QUE ARRIBEM A FER, ENCERTADAMENT O NO, PER ESTAR SEGURS

• 3r nivell: Necessitats d'amor i pertinença, amistat. Algú a qui poder confiar-se. Algú amb un vincle profund, almenys 1. La necessitat de sentir-se part d'un grup, pex la família, una nacionalitat, una classe. En adolescents això és molt important. Pq els adolescent fallen als pares, els pares perdonen, en comptes dels amics que no sempre ho fan.

• 4t nivell: L'estima, (dels altres i autoestima), sentit de vàlua i competència personal. Tenir èxit, està satisfet.

• 5è nivell: Autorealització, en la vida personal i professional. Tendència autoactualitzant, cap al creixement personal en tots els sentits. Implica sentir-se competent: s'adona de què pot posar-se dret. L'autorealització té a veure amb la creativitat, l'esponteneïtat, l'haver-se alliberat de prejudicis: Tenir una vida significativa. Estar realitzat a nivell laboral: estar desenvolupant al màxim les teves necessitats; PEAK EXPERIENCE: experiència cim, cumbre, moments en què et sent plenament realitzat.

PRÀCTICA:

• COMPORTAMENTS CONSTRUCTIUS: que quan la persona els realitza cobreix la necessitat/s que busca suplir i els altres també hi surten guanyant. Jocs de suma no 0, jo hi guanyo i els altre també.

• COMPORTAMENT DESTRUCTIU: cobreix la necessitat però hi ha prejudicis, en un mateix i/o l'altre gent.

• COMPORTAMENT FALLITS: no arriben a cobrir cap necessitat, pex quan es confón sexe amb afecte, amor, relació.

Dels 5 nivells de la piràmide: hem de buscar un comportament destructiu, un de constructiu i un fallit. Per tant en total 15 qüestions:

FISIOLÒGIC	C	Tens gana, i et poses a fer el dinar per a tota la família
	D	Tens gana, no hi ha res més que alguna cosa caducada i te la menges. Satisfàs la necessitat però et fas mal
	F	Un nen té gana, no porta res per menjar i a l’hora del pati roba l’esmorzar a un dels seus companys
SEGURETAT	C	Busquem algú que ens acompanyi cada matí a anar a treballar per sentir-nos més segurs, ja que pel barri corre una banda perillosa
	D	Vas a donar tota la volta al barri per tal de no passar-hi. Dorms menys hores i de vegades arribes tard a la feina
	F	Entrar a la banda perillosa del barri, i així creus que estàs més segur, però en el fons no ho estàs
PERTINENÇA	C	Has tingut un mal dia i necessites algú que et comprengui i t’entengui. Truques al teu xicot i hi quedes per sopar quan surti de la feina, per estar una estona junts.
	D	Truques al teu xicot perquè vingui immediatament, que deixi la feina o el deixes tu a ell
	F	Te’n vas al bar amb el primer que passa
ESTIMA	C	Necessites apujar la teva autoestima. T’arregles, et poses guapa
	D	Compres compulsives, gastant més del que et pots permetre
	F	Et fas un tiny al cabell que al final no et queda bé i te l’acaba cremant
AUTOREALITZACIÓ	C	Vull ser més competent a la universitat. Intentar ser millor a en els estudis, buscar informació extra, estudiar més...
	D	Estudies molt i molt, deixant de banda altres aspectes de la teva vida (parella, família, amics,...)
	F	Copiar per aprovar els exàmens i demostrar a la resta que treus bones notes, però en el fons tu saps que no ets tant competent

REFLEXIÓ:

MASLOW va estudiar àmpliament les motivacions humanes des d'un punt de vista humanista. Això implica que tenia una visió implícitament positiva de la naturalesa humana però també era realista en el fet de què primer cal tenir cobertes unes necessitats fonamentals.

És a dir que tot i que les éssers humans ens moguem per interessos sempre podem actuar de forma constructiva i que és imprescindible fer-ho així per arribar a autorealitzar-se. De fet les altres persones són imprescindibles per aconseguir-ho (des dels nivells més bàsics fins als més alts de la jerarquia).

Com més gran sigui el nombre de necessitats satisfetes (de nivells assolits) major serà el benestar de la persona i per tant tindrà millor salut i serà més estable. Així doncs cal entendre les necessitats de cadascú, i sobretot d'un mateix, i procurar acomplir-les de la forma més satisfactòria i constructiva possible.

Per últim vull remarcar la senzillesa i claredat de la teoria de MASLOW, sobretot pel que fa als nivells de necessitat/motivació. Crec que és fàcilment comprensible per a tothom i que permet entendre millor el comportament de les persones.