INTRODUCCIÓ
L'enfocament sistèmic presenta diferències significatives amb la resta d'enfocaments psicològics i, conjuntament amb el cognitivisme, és un dels enfocaments més utilitzats avui en dia.Mentre que els altres enfocaments es centraven en l'individu (relació/patologies, etc.) en l'enfocament sistèmic es defensa que tota persona forma part d'un grup (famílies, personal d'una empresa...) i, tal com les peces d'un rellotge estan totes enllaçades, formen part d'un sistema en contínua interacció. Si jo vull intervenir sobre 1 persona no ho he de fer exclusivament en ella ni tinc perquè fer-ho directament, es pot fer teràpia o intervenir sense que la persona diana hi sigui present.
L'enfocament sistèmic presenta diferències significatives amb la resta d'enfocaments psicològics i, conjuntament amb el cognitivisme, és un dels enfocaments més utilitzats avui en dia.Mentre que els altres enfocaments es centraven en l'individu (relació/patologies, etc.) en l'enfocament sistèmic es defensa que tota persona forma part d'un grup (famílies, personal d'una empresa...) i, tal com les peces d'un rellotge estan totes enllaçades, formen part d'un sistema en contínua interacció. Si jo vull intervenir sobre 1 persona no ho he de fer exclusivament en ella ni tinc perquè fer-ho directament, es pot fer teràpia o intervenir sense que la persona diana hi sigui present.
Aquest enfocament sistèmic es desenvolupa a mitjans del s.XX a partir de la psicologia social i la teràpia de grup o familiar. Es basa en la idea de què els persones no existim com entitats aïllades sinó en relació contínua amb les altres: sempre ens trobem dins un context relacional. De fet aquest sistema de relacions en condiciona i des de la perspectiva sistèmica no hi ha persones malaltes sinó sistemes insalubles.
Dins d'aquests sistems de relacions complexos (família, entorn laboral, etc.) la causalitat mai és lieal (A causa B) sinó multicausal i per tant difícil de discernir. Però aquesta no és la prioritat dels sistèmics, cal aconseguir una millora en el pacient indentificat (la persona amb algun problema psicològic) tot incidint en el seu sistema, ve sigui fent teràpia amb ell i/o part del seu entorn o tan sols amb algun dels membres.
Per això presenta un enfrontament amb el model mèdic que diagnostica una causa per llavors aplicar el tractament, per als sistèmics això és una idea falsa. A nivell psicològic la causa està sobrevalorada (per influència de la psicoanàlisi, l'enfocament mèdic). Des de l'enfocament sistèmics no cal saber la causa inicial, si la causalitat és circular ens cal tallar el cercle viciós, convertint-ho en un cercle virtuós. Teràpia sistèmica -> efectiva encara que no es coneguin les causes. No cal saber qui ha trencat el vidre per a canviar-l'ho.
El professional terapeuta quan intervé passa a formar part del sistema, influint-hi a tots els nivells. Un autor que no provenia de l'àmbit psicològic però que va influir decisivament en l'enfocament sistèmic fou Gregory BATESON (1904-1980), un antropòleg que estudiava cultures indígenes diverses. Va veure aquestes causalitats circulars repetir-se en cultures molt diferents.
En general es poden establir diversos tipus de relacions entre els individus d'un sistema. En destacarem:
- RELACIÓ SIMÈTRICA: ambdues parts tenen la mateixa actitud i es retroalimenten. Tant poden ser constructives (per un bé comú) com destructives.
- RELACIONS COMPLEMENTÀRIES (ASIMÈTRIQUES): un té una actitud diferent de l'altre (per exemple una persona dominadora i l'altre submisa). No assenyalarem culpables només identificarem que la relació no funciona. Per exemple en una relació de parella que no funciona es pot canviar la parella o el l'actitud. Aquest tipus de relacions entorpeixen el desenvolupament i benestar d'una de les parts, que en surt perjudicada. Jo no tinc gaire clar que sigui la millor opció. Realment caldria potenciar tots aquests aspectes.
PRÀCTICA
Elaborar 4 seqüències de causalitat circular, una per a cada modalitat de relació:
Elaborar 4 seqüències de causalitat circular, una per a cada modalitat de relació:
REFLEXIÓ
L'enfocament sistèmic té un atreactiu evident i és que defuig la sobresimplificació que sovint suposa centrar-se tan sols en l'individu. Tot sovint és l'entorn el que causa una tensió que pot desenvocar en una malaltia o pèrdua de qualitat de vida i per més que intentem tractar-la (alleujar-ne els símptomes) cal abordar el cotext que hoc causa.
També resulta molt atrevit el fet de restar importància a la causa, tot i que això es comprèn si analitzem entorns complexos amb múltiples interaccions no sempre evidents (com són les relacions socials).
Tot i això cal ser prudents i acotar l'àmbit d'actuació d'aquest enfocament. Si bé sembla, a priori, el més adequat per afrontar problemes familiars, d'organitzacions, de convivència, etc. Perd validesa, en front del model mèdic, davant de malalties mentals greus com per exemple el Parkinson o l'ezquisofrènia. En aquests casos emperò seria positiu utilitzar un enfocamens sistèmica (en paral·lel al tractament psicològic i mèdic) per tal de millor la situació a l'entorn del malalt, sovint difícil degut a la malaltia.
L'enfocament sistèmic té un atreactiu evident i és que defuig la sobresimplificació que sovint suposa centrar-se tan sols en l'individu. Tot sovint és l'entorn el que causa una tensió que pot desenvocar en una malaltia o pèrdua de qualitat de vida i per més que intentem tractar-la (alleujar-ne els símptomes) cal abordar el cotext que hoc causa.
També resulta molt atrevit el fet de restar importància a la causa, tot i que això es comprèn si analitzem entorns complexos amb múltiples interaccions no sempre evidents (com són les relacions socials).
Tot i això cal ser prudents i acotar l'àmbit d'actuació d'aquest enfocament. Si bé sembla, a priori, el més adequat per afrontar problemes familiars, d'organitzacions, de convivència, etc. Perd validesa, en front del model mèdic, davant de malalties mentals greus com per exemple el Parkinson o l'ezquisofrènia. En aquests casos emperò seria positiu utilitzar un enfocamens sistèmica (en paral·lel al tractament psicològic i mèdic) per tal de millor la situació a l'entorn del malalt, sovint difícil degut a la malaltia.
Bona feina, Miquel!
ResponElimina