INTRODUCCIÓ
La
psicologia humanista es caracteritza per tenir una mirada diferent
cap a la persona i al psicologia. Carl ROGERS i Abraham MASLOW es
revolten contra les ideologies psicològiques dominants (conductisme
i psicoanàlisi). Critiquen alguns sistemes educatius ja que les
concepcions a priori de les persones no són innòcues: comporten un
sistemes educatius concrets, prejudicis, limitacions, etc.
Defensa un model de
persona generalment bo i positiu (generós, que dóna suport, etc.),
en contraposició a altres visions centrades en l'ésser humà
determinat pels seus impulsos i una visió negativa de l'individu.
Diu que en les persones hi ha un nucli bo i saludable que s'hi
creixen i s'eduquen en un entorn saludable no tenen perquè mostrar
actituds i comportaments negatius.
James BUGENTAL (1964) va assenyalar les 4 característiques principals de la psicologia humanista:
- L'objectiu de la psicologia és la persona humana i no la conducta animal. Els treballs i experiments amb animals no poden aportar res sobre eles idees, sentiments ideals i valors que regulen el comportament humà.
- L'ésser humà ha de ser estudiat en la seva totalitat, una organització en què totes les parts formen un conjunt harmònic.
- La psicologia humanista creu en la llibertat individual i considera al ser humà com un agent que tria el seu propi destí de forma conscient, lliure i responsable. Els humanistes (en contraposició als conductistes) creuen que les persones són capaces de predir i controlar les seves pròpies accions.
- El criteri per determinar el valor de la investigació no és la freqüència estadística o la replicació experimental, sinó el significat intrínsec dels fets observats, la coherència amb la teoria, la validació per observadors independents i l'eficàcia per canviar l'experiència humana.
El comportament humà és
el resultat d'intentar satisfer les necessitats i de la tendència
innata al creixement personal: la màxima realització dels
potencials de cadascú. La persona sap cap a on ha de créixer,
utilitzen la metàfora d'un arbre o planta: una petita llavor “sap”
cap a on ha de créixer i si té les condicions necessàries, terra i
sol i aigua, pot arribar a desenvolupar-se fins a un gran arbre.
La
funció de la psicologia segons l'escola humanista és completament
diferents d'altres enfocaments: cedeix el protagonisme al “client”
o pacient i opta per un paper de suport, de “guia”, en el procés
d'anàlisi i millora. La psicologia ha de crear les relacions idònies
per tal de què pugui aflorar el conflicte i també les seves
solucions, el protagonista i l'expert és la persona tractada.
Carl ROGERS (1892-1987), psicòleg
humanista, un dels autors més citats en articles científics (per
davant de Freud) conjuntament amb ELLIS. Cal dir també que fou
MASLOW l'ideòleg original de la psicologia humanista però que ens
centrarem en ell en la pràctica 6.
ROGERS va aportar
diverses innovacions a la psicologia:
- Va ser el primer que es va atrevir a enregistrar en vídeo les sessions psicoteràpia per tal de fer-ne un estudi científic. Això va permetre un gran avenç en el coneixement de la relació entre pacient i terapeuta i refinar les metodologies de tractament aplicades.
- Va desenvolupar teories sobre l'autoestima, les relacions personals (amistat, de parella, etc.).
- Tècniques d'escolta activa, creixement personal, etc.
El
model de ROGERS se centra en la persona (o client), en comptes
de centrar-se en el terapeuta o psicòleg com les altres escoles, i es basa en la relació afectiva i la capacitat de curar-se del propi client. Si
hi ha la relació adequada sempre es produirà un creixement de la
persona. Es basa en un ENFOCAMENT NO DIRECTIU, això vol dir que no
es mana allò que cal fer sinó que se'l guia i dóna suport. Aquesta
visió s'ha aplicat en molts àmbits educatius: ensenyament basat en
l'estudiant. També ha tingut influència en la relació
metge-pacient.
Segons les seves pròpies paraules:
Todos los individuos tienen dentro de sí mismos la capacidad de conducir sus propias vidas de una manera que sea tanto personalmente satisfactoria como socialmente constructiva. En un tipo especial de relación de ayuda nosotros liberamos... al individuo para que encuentre su sabiduría y su confianza interior, y así pueda elegir cada vez de forma más beneficiosa y constructiva.
Segons ROGERS cal que el
psicòleg tingui 3 actituds bàsiques amb el client (que són
les 3 “Actituds Bàsiques Rogerianes”):
- ACCEPTACIÓ INCONDICIONAL: de com és el client (no necessàriament d'allò que fa), ja que en un context on no ens sentim acceptats no ens podem expressar.
- COMPRENSIÓ EMPÀTICA: Indispensable posar-se en la pell de l'altre, comprendre els seus anhels i desitjos.
- AUTENTICITAT/CONGRUÈNCIA/COHERÈNCIA: Que allò que sent, pensa i fa aquella persona és congruent.
Aquest és el context
favorable per al creixement de les persones. Si es compleixen
aquestes 3 actituds és pot ser millor persona (i professional)
permet arribar al que ROGERS anomena “AUTORREALITZACIÓ”, a
partir d'un procés de creixement personal.
ROGERS, partint de l'experiència amb la teràpia centrada en el client, va desenvolupar la seva pròpia teoria de la personalitat amb 2 conceptes clau:
- L'organisme: el ment i el cos pròpiament.
- El self: visió subjectiva que es te d'un mateix.
ROGERS no es va limitar només a la pràctica clínica ja que va elaborar teories i publicacions adreçades a l'àmbit educatiu. Creia en el creixement de les persones des de l'ensenyament anant més enllà del model memorístic i passiu tradicional i potenciant un aprenentatge personal, valuós i vital dels alumnes. Aquesta visió l'enfrontà directament amb el conductisme d'SKINNER.
Alguns dels principis bàsics per
l'aplicació de l'educació humanista:
- Elecció o control: Dóna una gran llibertat a l'alumne en l'elecció i control sobre el camí a seguir en la seva pròpia educació. S'anima als estudiant a prendre decisions que varien des de les activitats del dia a dia fins a objectius vitals. Permetent els estudiants centrar-se en matèries o temes del seu interès, dedicant a cada tasca els temps que considerin necessari.
- La persona en global: l'educació humanista inclou tant elements d'educació emotiva com cognitiva, integrats perquè mentre les persones -alumnes- aprenen també creixin com a persones.
- Autoavaluació: en contraposició a una avaluació rutinària basada només en exàmens, important per la motivació de l'alumne.
- Paper del professor com un facilitador: igual que en la teràpia centrada en el client, el professor guia a l'alumne, potenciant els seus punts forts i orientant-lo quan no té un comportament o actitud adequats.
Comentari sobre
l'aplicació de les idees “rogerianes” a l'educació a partir del
cas d'una classe en una escola de primària al Japó. Enllaç on veure el
documental “Pensant en els altres”: http://vimeo.com/12609462
Al documental podem veure l'experiència d'aplicació d'un educació humanista rogeriana per part del professor de primària Toshiro Kanamori a una classe d'una escola japonesa.
A mesura que evoluciona el documental veiem com el seu enfocament és completament diferent al de l'ensenyament clàssic (més tinguent en compte la rigidesa i exigència tradicionals del sistema educatiu japonès).
KANAMORI treballa perquè les relacions d'amistat i companyonatge siguin positives, ningú se senti marginat i tothom sigui recolzat per altres.
Això es veu clar sobretot en 1 episodi de mort del familiar d'un dels nens que desemboca en mostres de solidaritat i suport per part dels seus companys, però també en la sinceritat i alliberament d'una altra nena a qui se li va morir el pare. Tots els nens i nenes de la classe s'ofereixen mostres d'efecte i s'esforcen per tal d'explicar els seus sentiments i pensaments.
Un dels instruments que utilitza és el de les cartes escrites pels alumnes i adreçades a tota la classe. Fomenta la sinceritat i l'expressió de les emocions, sobre les quals ell aconsella i ofereix perspectiva als alumnes. Tot això potencia el creixement personal i l'autorrealització dels alumnes.
La forma que té de gestionar en els conflictes entre companys també mostra clarament una voluntat humanista: fent veure la injustícia dels actes -des d'un punt de vista emotiu amb empatia- i demanant que els que han tingut una mala actitud hi reflexionin i demanin perdó.
Tal com es pot veure al documental els nens i nenes n'estan molt contents i tenen unes relacions d'amistat molt bones. Es tracta d'una educació vivencial que a més implica una educació emocional inaudita en l'ensenyament per mètodes més tradicionals. Tot i que sovint a molts centres educatiu es parla "d'educació integral" el cert és que en el dia a dia de la classe això a penes es nota. Davant dels conflictes socials i de la suposada pèrdua de valors una educació amb principis humanistes seria un autèntic revulsiu social.
Sens dubte és un enfocament desitjable, però que requereix d'habilitat i autoritat per part del professor. Penso que caldria facilitar-l'ho a tots els nivells, esdevinguen l'educació primària un dels seus focus de priorització. És molt important aprendre a gestionar les pròpies emocions i a establir relacions positives amb els altres des de ben petits.
Un documental imprescindible, eh, Miquel?
ResponEliminaCorrecte!