Reflexió sobre la pràctica 1 del grup petit de fonaments de psicologia;

INTRODUCCIÓ

Simplificant-ho la introspecció és l'anàlisi dels propis pensaments i sentiments. En essència és el que havien fet sempre els pensadors i filòsofs des de fa milers d'anys. No obstant això des de la vessant psicològica ens interessa la introspecció tal com la va estipular Wilhelm Wundt i d'altres que el seguiren, al primer laboratori de psicologia experimental (fundat el 1879) a la Universitat de Leipzig. Fou el primer intent de sistematitzar i normativitzar aquest procés per tal de comprendre millor la ment humana i els seus processos. Aquest és -segons molts- l'origen de la psicologia com a disciplina independent, el naixement de la qual es nodreix alhora de la secular filosofia i l'auge de les ciències modernes.

Davant del dubte de com organitzar la reflexió sobre la pràctica -i ja havent esbossat el terme d'introspecció- començaré tot relatant els pensaments que m'han sorgit durant la primera hora i escaig la qual hem dedicat esbossar què és la ment i, de pas, conèixer diversos fets interessants en relació a aquesta i la psicologia en general.

EXPLICACIÓ PRÈVIA A LA INTROSPECCIÓ

M'han interessat molt les múltiples referències a coneixements generals de la psicologia, des dels primers experiments en psicologia passant per la importància dels feixos neuronals entre d'altres. Personalment m'ha agradat sobretot l'explicació al voltant de l'autoconsciència i dels mecanismes de les drogues al cervell que travessen la barrera hematoencefàlica. Un altra referència que m'ha interessat és a l'obra d'Oliver Sacks, del qual fa poc m'he acabat de llegir el seu famós llibre “L'home que va confondre la seva dona amb un barret”.

Tot i això l'explicació entorn al concepte de ment no m'ha convençut. Pel meu gust la definició basada en una “propietat emergent” és massa genèric i “filosòfica”. M'ha recordat a la definició de l'evolució mental personal realitzada a la classe de desenvolupament i cultura, en la qual es representava la ment humana com una “bola” que feia un recorregut per una superfície accidentada i que podia evolucionar cap una banda o altre. Aquesta simplificació per mi lligava amb el concepte grec de la psique, representada com una papallona. Potser és per la meva formació prèvia, però tendeixo a fugir de les explicacions que em semblen “sobresimpificacions” ja que, per mi, poden donar lloc a molts equívocs. En general doncs, hauria preferit una aproximació al concepte més materialista apel·lant a l'extrema complexitat de les xarxes neuronals i els seus processos i no tant a quelcom abstracte.

No ha estat fins al darrer tram que, durant uns breus minuts, cadascú ha provat quelcom de semblant a la introspecció amb un grau (potser massa alt) d'improvisació. Tots nosaltres amb pensaments i dificultats ben diferents hem deixat lliure la seva ment aplicant la difícil auto-dicotomia d'observador/observat. Tot i que se'ns va dir que no era necessari procedeixo a escriure la meva introspecció o almenys tot allò que n'he sabut recordat unes hores més tard de realitzar-la. Vull dir que m'hi he trobat relaxat i còmode, però remarcant que no he pensat en absolut en res del que havíem comentat a classe ni tan sols en cap concepte psicològic -tal com m'ha fet la impressió que esperava el professor-. La introspecció en si ha estat curta (uns 9 minuts) i -en mi- es podria resumir en què ha estat un salt continu d'una imatge a l'altre, amb predomini de persones, i algunes perspectives de llocs.

INTROSPECCIÓ PERSONAL

En un primer moment he mirat de deixar el -fil de pensament- que tenia quan seguia l'explicació de classe. Al principi no he pogut ignorar els estímuls externs i he visualitzat la gent que es movia, un bolígraf sobre la taula, etc. Llavors he fixat la vista al terra mentre m'imaginava la cara i l'actitud d'alguna de les companyes de classe -que tenia ben a prop- davant d'aquesta pràctica i això m'ha fet gràcia. He sentit/pensat que m'aniria millor amb els ulls tancats i després d'un moment d'incertesa (com una buidor de pensaments pendent -amb tensió- de cap a on anar) els he tancat i he visualitzat la classe i la gent que hi sèiem (com amb una càmera voladora i com si el sostre i les parets fossin transparents).

D'aquí he tornat a visualitzar la cara d'alguna de les companyes de classe. Llavors he tornat a sentir la buidor de pensaments i he notat que era cansament. Això m'ha portat de seguida a la sensació de quan m'he aixecat avui i llavors amb la imatge de jo mateix posant-me a dormir a les 4 de la matinada del mateix dia (sentint l'encarcarament dels membres i l'olor dels llençols). Llavors he anat recordant el sopar, jocs i l'estona que vaig sortir a la nit anterior. Primer amb “imatges mentals” del sopar i el joc per llavors centrar-me en 2 de les noies que vaig conèixer.

Llavors he visualitzat el bar musical on vam anar (però sense sentir música) i això m'ha portat a sensacions de diversió i excitació d'algun moment de la nit anterior. En aquesta primera meitat -aproximada- de la meva introspecció hi ha hagut algun moment de fantasia -fins i tot alguna imatge sexual- intercalat amb les diverses imatges de “records”.

Després -diria- que he lligat el concepte de la festa de la nit anterior amb el de diversió i això m'ha portat a pensar en videojocs. He visualitzat el darrer joc al qual estic jugant, saltant després a 2 jocs més que m'agradaria adquirir. En un d'aquests el protagonista és un escriptor i de cop he passat a pensar en un parell d'idees literàries que tinc, i s'ha reproduït fugaçment un parell d'escenes que hi narro (una de les quals no gaire definida, com si la mirés a la tele sense parar-hi gaire atenció perquè “ja l'he vist molts cops”).

He pensat -i mig visualitzat- que la pel·lícula sobre la vida de Sacks sí que l'havia vist o si més no alguna de molt semblant. Llavors he tornat a la imatge dels jocs, en un dels quals anaves armat i això m'ha fet pensar en un fusell, llavors he vist bales i llavors la mira d'un visor òptic. Mirant-hi a través he vist que estava apuntat just al cap d'un ós negre, i en un moment un xic inquietant, la imatge de l'ós anava canviava -com pampalluguejant- per la d'un home que no identificava (l'únic a part de mi mateix que ha aparegut en els meus pensaments -o potser era jo mateix-). Dubtant entre disparar o no ho faig i toco mortalment a l'ós.

Llavors he tornat a pensaments més lleugers, seguint un idea -concepte- d'utopia literària i tinguen dubtes interns sobre com plantejar-la, això m'ha portat a pensar “Hi hauria d'haver una història d'amor” i m'han tornat imatges mentals de les cares de noies de la classe -i alguna sense identificar-.

Finalment hi ha hagut un soroll a l'exterior i això m'ha desconcentrat, començant a visualitzar (encara tenia els ulls tancats) qui feia què (el soroll d'un bolígraf, el moviment de la noia rossa del meu costat, etc.) quan m'he tornat a concentrar tornava a algun pensament de la nit anterior quan el professor ha donat per finalitzada la introspecció.

COMENTARIS SOBRE LA INTROSPECCIÓ

Tot i algun comentari sobre s'hi m'havia adormit (de fet és cert que m'havia relaxat molt) no he parat de pensar ni un moment i això m'ha fet passar el temps ben ràpid. Per algun comentari que fa una companya -destacant la dificultat de l'exercici- penso que de fet seria bo haver comentat que cal relaxar-se i deixar de tenir un “fil de pensament” sobre pensar precisament. També penso que això no vol dir “deixar la ment en blanc” perquè això és un esforç conscient i contraproduent (almenys per mi).

El professor pregunta sobre si hem vist alguns dels conceptes que ha explicat abans i, interiorment, sento que “ho he fet malament” ja que la meva ment no s'ha centrat ni per casualitat en els conceptes explicats abans. Tot i això crec que no he fallat en aquest sentit, ja que calia “veure” tot allò que en passés pel cap i al “desconnectar” he anat a sensacions que m'han portat a imatges de la nit anterior i el que he experimentat m'ha portat directament a les meves idees i imaginació.

En general si no em concentro en el discurs d'una classe qualsevol sovint “desconnecto” i vaig passant per diferents pensaments, que és semblant al que m'ha passat amb l'exercici “aproximat” d'introspecció. Penso que el que vist/pensat/sentit durant la introspecció respon en bona part a la meva imaginació -generosa tot sovint-, així com a què m'he pogut relaxar adequadament. Això m'ha permès veure moltes més coses tot i que també fer-ho en un context allunyat de l'aula i per tant dels conceptes que ens estaven explicant. En general diria que el que he vist també respon a un moment personal de satisfacció i optimisme, així com certes ganes de més acció i coneixença.

A partir dels comentaris de companys he pensat que era important no pensar en el que s'estava pensant ni en què s'havia de recordar durant la introspecció. Jo he confiat en la meva memòria per deixar anar tot el que sigués sense preocupar-me.

El professor ha fet un comentari sobre la coherència entre els diversos pensaments. Si ve he tingut moltes imatges diferents penso que seguien un cert fil argumental -lloc on sóc, com em sento, perquè -coses bones d'ahir a la nit- coses que em diverteixen, bona idea, la meva idea... Per altra banda la meva ment és sempre molt visual i conceptual i de em sembla que a penes hi ha hagut so durant els meus pensaments (ni música, ni el tret, etc.).

CONCLUSIÓ

La introspecció no deixa de ser interpretativa, com ho és de fet la pròpia memòria. Reconstruïm fils mentals i els dotem de major coherència, omplint buits i obviant altres detalls. Per això va ser criticada i superada amb nous mètodes més objectius i comparables. Tot i això resulta un exercici interessant i personalment m'hauria agradat dedicar-hi més temps i fer-ho amb una metodologia més estricte i semblant a la que va fer servir Wundt als orígens de la nostra disciplina.