PRÀCTICA 2: INTRODUCCIÓ A LA MODIFICACIÓ DE LA CONDUCTA

INTRODUCCIÓ

En aquesta pràctica hem realitzar una primera aproximació a una tècnica clàssica de modificació de la conducta útil per a superar les fòbies: la desensiblització sistemàtica. Aquesta tècnica conductista fou ideada per Mary Cover JONES que era alumne de John WATSON el fundador del conductisme. Tot i que el paradigma de la psicologia ja no és el conductisme moltes de les tècniques que s'idearen sota aquest marc teòric es continuen utilitzant en la modificació de la conducta. 
 

En aquesta exposició seguiré una estructura anàloga a la de la classe realitzada: primer realitzaré una breu una introducció teòrica a l'escola conductista en general i al treball de JONES; després exposaré la proposta de tractament d'un cas de fòbia realitzada en grup tot seguint els passos de la desensiblització sistemàtica.

CONTEXT TEÒRIC: L'ESCOLA CONDUCTIVISTA

El conductivisme ha estat l'escola psicològica predominant durant la major part del segle XX, almenys des dels anys 30 fins als 70. Aquesta visió té múltiples influències anteriors, com ara Ivan PAVLOV amb el seu estudi del condicionament clàssic, però fou l'americà John WATSON qui ja el 1913 va reformular la definició de psicologia com a ciència encarregada d'estudiar el comportament observable. Aquest va ser l'origen del conductisme centrat en allò observable fàcilment, la conducta, que s'anà desenvolupament amb una vocació molt pràctica i fonamentalment ho feu als Estats Units.

Ja que l'objecte d'estudi era el comportament observable i mesurable l'àmbit principal d'aplicació fou l'estudi de l'aprenentatge, el qual ens porta a una modificació de la conducta. De fet l'aplicació clínica es basa en part a la idea que els trastorns, en la nostra pràctica les fòbies, són apreses. Això ho demostrà WATSON de forma radical, i amb una ètica qüestionable, l'any 1920 quan realitzà un cas d'estudi amb un nen anomenat Albert, de tan sols 11 mesos, al qual va provocar fòbia a les rates (i per extensió als sers peluts) condicionant-l'ho tot aparellant l'aparició de la rata amb un el soroll intens de picar amb una massa una barra metàl·lica. El nen associava la rata al fort i molest soroll i això li acabà provocant por a aquest animal (que va esdevenir un estímul secundari conduent a la resposta de por). La falta d'ètica prové en què no es realitzà el procés invers i per tant suposem que Albert va mantenir tota la vida aquesta fòbia.

De fet aquesta pràctica es centra en el treball realitzat per Mary Cover JONES, alumna i col·laboradora de WATSON durant els anys 20, la qual desenvolupà la tècnica conductivista que tenia per objectiu eliminar les fòbies ja apreses. Aquesta tècnica s'anomenà desensibilització sistemàtica i la va aplicar desenvolupar per primer cop el 1924 basant-se en els principis del condicionament clàssic, en aquest cas ho demostrà tot eliminant la fòbia als conills d'un nen anomenat Peter. La tècnica es basa en anar aproximant l'estímul que causa la fòbia gradualment en un context positiu i relaxant per al pacient perquè aquest s'hi vagi habituant fins al punt de què ja no li causi por ni comportament d'evitació fora del normal. Cal assenyalar que Joseph WOLPE va desenvolupar una aplicació d'aquesta tècnica i fou el primer en utilitzar-la en adults, en aquest cas des d'una aproximació més conversacional. Avui en dia es la desensibilització sistemàtica continua aplicant també en múltiples casos, com ara en casos d'estres potstraumàtic o la fòbia a volar.

Abans d'abordar la pràctica cal assenyalar que el conductisme fou tant influent hi estès en bona part gràcies al treball de Burrhus Frederic SKINNER que va estudiar el conductisme operant, aquest anava més enllà del conductisme clàssic ja que tenia en compte l'actitud propositiva de les nostres accions amb un esquema:

ESTÍMUL – RESPOSTA – CONSEQÜÈNICA

En relació a aquest model teòric va investigar àmpliament els programes de reforçament de cara a potenciar la motivació en l'aprenentatge d'una conducta concreta. És famós per les seves investigacions en animals ne l'anomenada “caixa d'Skinner”. SKINNER també va fer aportacions clau a la psicologia com a ciència, ja que la va dotar d'un vocabulari específic i a més va utilitzar uns mètodes d'estudi equiparables a la d'altres ciències ja establertes com la biologia.

Tot i l'èxit indiscutible del paradigma conductista aquesta acabà donant pas al cognitivisme en bona part a què el seu camp d'estudi es veia limitat pel comportament observable. Deixava de banda processos mentals essencials i no va ser capaç d'explicar processos tan crucials com el del llenguatge o la memòria. Emperò cal dir que els seus descobriments i models teòrics són utilitzats àmpliament encara avui en dia a àmbits com de màrqueting, el món empresarial o l'educatiu.

PRESENTACIÓ DE LA PRÀCTICA

La pràctica que es va plantejar és l'aplicació de la metodologia de desensibilització sistemàtica aplicada a un nen o nena amb una fòbia determinada. En el nostre cas vam elegir el cas d'un nen amb fòbia als autobusos el qual havia de realitzar un viatge llarg en aquest mitjà de transport i amb la seva família poc mesos després. El nostre grup de treball va desenvolupar els següents passos:

1. VISUALITZACIÓ D'UNA PEL·LÍCULA. Sense que el bus sigui protagonista, en un àmbit relaxat i veient una pel·lícula entretinguda, s'intenta que el nen vegi el bus com un context on els protagonistes s'ho passen bé i que li resulti atractiu. És important recalcar que l'activitat es realitza a casa la seva àvia i amb la seva companyia, ja que va ser on es va originar la seva fòbia.
2. CONTES AMB BUSOS. Explicar diverses històries en les quals els personatges utilitzin els autobusos com a mitjà de transport. Com en el pas anterior, els busos no són l'element principal del conte.
3. JUGAR AMB L'ELEMENT DE FÒBIA. Construcció d'un autobús mitjançant el joc de LEGO, en col·laboració amb els seus pares.
4. CONTACTE AMB UN CONDUCTOR D'AUTOBÚS. Organitzar un dinar familiar en el qual hi estigui convidat un conductor dels autobusos urbans que passen per la població. S'acorda amb el conductor, que traurà conversa sobre la seva professió i anècdotes sobre la seva tasca com a conductor d'autobús, sempre des d'una visió positiva.
   
    
5. L'ÀVIA PUJA A L'AUTOBÚS. En presència del nen, la seva àvia agafa un autobús i saluda el conductor, el qual és el mateix que ja havia conegut en el dinar familiar.
6. VÍDEO SOBRE ELS AMICS A L'AUTOBÚS. El nen visualitza una gravació en la qual els seus amics i companys d'escola que estan anant amb autocar a una excursió, l'animen a anar amb ells i a que perdi la por a utilitzar aquest tipus de transport.
7. EL NEN VISITA EL BUS. El nen, amb els seus pares, va a la cotxera on el conductor els hi mostrarà el bus que utilitza. Amb el bus parat el conductor li va mostrant les diferents seccions, el lloc de conducció, el motor, els botons d'accionament de les portes, la màquina de cobrar, etc.
8. PRIMERS TRAJECTES. En companyia dels seus pares i alguns amics, el nen agafa un autobús per a fer trajectes curts i anar a algun lloc que sigui del seu interès (al cinema, al Mc Donald's, parc temàtic, etc.). La durada dels trajectes cada cop serà més llarga.
9. TRAJECTES INTER-URBANS. El nen agafa autobús, però aquest cop només en companyia dels seus pares i per a fer viatges més enllà de la seva ciutat.
10. VIATGE AL TIBIDABO. Conjuntament amb els seus companys de classe i professors, el nen s'en va a passar el dia al Tibidabo amb autobús. 
    

Aquests passos estan esquematitzats en aquesta taula tot presentant també aspectes que cal tenir en compte a l'hora de planificar la seva aplicació:

PASSOS A SEGUIR	ACTORS IMPLICATS	LLOC ON ES REALITZA	INTENSITAT D'EXPOSICIÓ	TEMPORALITAT	MATERIAL ESPECÍFIC
1	ÀVIA, NEN	CASA ÀVIA	BAIXA	RECURRENT	PEL·LÍCULES
2	Pares, nen	Casa del nen	Baixa	Recurrent	Històries adaptades
3	Pares, nen	Casa del nen	Baixa	Puntual	Joc de LEGO
4	Conductor, pares, nen	Casa del nen	Moderada	Puntual	Contactar i convèncer el senyor conductor
5	Àvia, conductor, nen	Carrer/parada de bus	Moderada	Puntual	Coordinar-se
6	Amics/gues, professor/a	Autobús, casa seva	Moderada	Puntual	Càmera de vídeo, acord amb el/la professor/a.
7	Conductor, nen, pares	Cotxera, autobús	Alta	Puntual	Acord amb el conductor i l'empresa d'autobusos
8	Pares, amics, nen	Autobús urbà	Alta	Recurrent	Autobús
9	Pares, nen	Autobús interurbà	Alta	Recurrent	Autobús
10	Pares, nen	Autobús direcció Tibidabo	Alta	Puntual	Autobús, entrades al parc

És cert que realitzar aquesta teràpia comporta certes dificultats logístiques (sobretot aconseguir la col·laboració del conductor i la companyia d'autobusos) però creiem que és la millor manera per tal d'apropar gradualment al nen a l'estímul (els busos) a què té fòbia i aconseguir la desensibilitzaicó cercada per aconseguir que superi la seva fòbia.

BIBLIOGRAFIA:

Apunts de l'assignatura de Fonaments de Psicologia, curs 2010-2011 Universitat de Girona

SANTAMARÍA, Carlos (2001), Historia de la Psicolgía, el nacimiento de una ciencia. Editorial Ariel, Barcelona. p-130-134, 146.

ECHEBURUA ODRIOZOLA, Enrique (1993), Modificación de la conducta y psicología clínica. Servei editorial de la Universitat del País Basc, Bilbao. p-15-20