perspectiva personal [1];

[[Aquesta és una reflexió personal, i per tant ben subjectiva, escrita a partir de les meves pròpies experiències i reflexions. Com a tal em permeto la llicència de fer generalitzacions, girs de tema i de deixar fils argumentals a mig desenvolupar. Com he dit tan sols és una reflexió personal. En tot cas gràcies per llegir-la a qui li vingui de gust agrairé qualsevol comentari.]] 

BELLESA 

La bellesa, l'atractiu físic, no es redueix tan sols a això. És en gran part un tema d'actitud, de confiança, fins i tot d'estil (vestint, caminant, parlant...). Per tant té una gran part de subjectivitat, l'aparença més atractiva depèn enormement del context. 

En tot cas jo admeto que tinc debilitat per la bellesa, com qualsevol home. Suposo que es qüestió d'instint, però, per més racional que siguis, si en un moment de perill una noia que t'atrau et demana que l'ajudis.. doncs bé ho fas, temeràriament. 

De fet ara que hi penso la manera d'estimar dels homes és força semblant: o bé és relativament lleugera (gaudint només de l'altre), o segons amb qui és un amor molt profund... perquè senzillament et deixes atrapar per la bellesa de la teva dona, perquè realment t'agrada i la vols per tu. Aquesta és una paraula clau, de fet com a (mamífer superior) mascle, tu les voldries a totes les que t'agraden. Però a vegades l'impuls de què tu la vols a Ella, només per a tu, et porta a entregar-te i a donar el que calgui. 

Amb totes les imperfeccions del món ho crec així. Puc ser com volgueu, però la meva força sorgeix del desig. Em dono per ser feliç, però només m'entrego a qui m'agradaria que fos només per a mi. 

Fa temps el vaig voler dominar, tancar, però l'animal que porto a dins sóc jo mateix. No aneu en contra dels vostres instints. Però sobretot no els amagueu a qui donaria la vida per vosaltres. Al cap i a la fi som animals, egoistes, però per això mateix no podem viure sols. 

Senzillament cal saber obrir el cor de debò, perquè sinó podem perdre la capacitat de ser feliços amb les nostres emocions. Que a molts nivells vol dir viure sentint, rebent i donant... de fet quasi tot el que fem emana dels nostres instints o emocions, els que duren prou els podem anomenar sentiments, per més que ho vestim de decisions lògiques o aventures inconscients el que estem fent és fer cas al nostre cor. Tot i que, en molts casos, el que passa és que no li fem cas.. tenim por i no actuem. Cal aprendre a entendre el que desitges i et fa actuar, o no saber-ho però actuar d'instint (això ja ho hem quasi perdut). 

Hi torno a insistir, les emocions s'han de compartir; amb qui t'ajuda, amb qui t'estima.. Per a mi sobretot la parella, també els amics. Confiar és clau per saber que et cuiden, i que no t'has de preocupar tant per tot.. perquè de fet no estàs sol o sola. Els humans som imbècils per tendir a tancar-nos i estar sols amb nosaltres mateixos. Això ens fa ser molt pitjors. 

El que he escrit ha canviat completament mentre ho redactava, però crec que podria ser això: sóc un home i per tant el que sento i faig depèn està molt influenciat per l'atracció. Per altra banda crec que estem perdent una confiança instintiva en els teus, i això ens fa ser pitjors. Cert que vivim en un món egoista, però cal saber quan ja t'han demostrat que pots confiar o no en algú. 

SOM POC ANIMALS 

Després d'abordar allò el tema des d'un punt de vista més personal no he pogut evitar arribar a aquest punt: som poc animals. Hi ho dic tot elevant, des d'una certa innocència, l'actitud entregada i egoista alhora que marquen els instints de la majoria de mamífers superiors. Cert que nosaltres no estem sotmesos a una predeterminació tan marcada però crec que és una llàstima que la nostra societat ens porti a oblidar-ho, ja que ens cal poder confiar en els altres i això no és possible sense una entrega real. No és una reflexió que m'assalti ara, agafant uns fragments del diari personal que vaig escriure fa temps: 

"(...) on està el saber que l'altre sempre hi serà? trobo a faltar la paraula d'honor, la lluita fins la mort (real o figurada)." 

"Moral i sentimentalment tot seria molt més fàcil en una època molt més difícil."