EL COGNITIVISME
El paradigma cognitiu és encara el dominant avui en dia i ho és des de mitjans de la dècada dels 50 del s.XX quan va imposar-se al conductisme. Entre els anys 50 i 70 es van desenvolupar els seus conceptes i enfocaments bàsics que canviaren substancialment la psicologia fins a la visió i treballs que encara seguim avui en dia. El seu ràpid desenvolupament es deuen en part també a la decadència del conductisme, enfrontat a anomalies i processos els quals no es podien explicar satisfactòriament. De fet el naixement del conductisme està marcat per influències d'altres disciplines, per exemple de les teories computacionals, de la comunicació o el llenguatge. De fet investigacions com les del lingüista CHOMSKY sobre la gramàtica o de MILLER respecte a com es processa la informació foren influències clau en la creació de l'enfocament cognitivista.
El seu desenvolupament es consolidà als anys 70 amb la difusió dels experiments realitzats i l'aparició de nous llibres que permeteren una major penetració acadèmica. Cal destacar “Cognitives Psychology, publicat per NEISSER el 1967, en què va recollir tot d'investigacions i concepcions cognitivistes però a més va definir el terme de “psicologia cognitivista” tot batejant el paradigma. En aquesta època fou molt destacat les investigacions realitzades al Centre d'Estudis Cognitius, fundat a Harvard el 1960 per MILLER i BRUNER.
El cognitivisme és una evolució lògica dels postulats del conductisme radical i permet ampliar la seva àrea d'estudi (i per tant els fenòmens que pot estudiar) tot incorporant la ment -els pensaments o cognicions- en l'àmbit de la psicologia. Aquest àmbit, intuïtivament part indestriable de la psicologia, havia estat negat pels conductistes (pel fet de no ser observable) els quals es centraren fonamentalment en el comportament observable.
En termes generals es pot dir que es passa d'un esquema paradigmàtic més “mecànic” propi del conductisme (Estímul – Resposta – Conseqüència) a un de més complexe característic del cognitivisme: Estímul – Organisme – Resposta – Conseqüència. El component “organisme” seria la ment de l'individu, pressuposa que hi ha un pensament o comprensió respecte a l'estímul que pot comportar una decisió que ens portarà a la resposta. No és doncs un procés automàtic determinat tan sols per les circumstàncies externes, no és un símil exacte d'una “màquina de pensar” (tal com defensava SKINNER) existeix una llibertat de decisió. Així doncs l'organisme és capaç de decidir quina resposta aplica en funció de la situació i les circumstàncies. Aplicat a les persones cal entendre que la conducta que tenim ve condicionada pels nostres pensaments, coneixements i vivències i pot variar en funció del moment: el nostre humor, grau de cansament, etc.
Aquest canvi de perspectiva permet un gran avanç de la psicologia ja que permet abordar els diferents àmbits psicològics i realitzar investigacions i teories sobre els funcionament de la ment, la memòria, les afectacions i processos de les malalties mentals, etc. És a dir que l'estudi de la ment permet ampliar substancialment l'àmbit de la psicologia conductista i fer-ho tot mantinguen, o fent encara més rigorós, l'enfocament científic de la investigació.
Un cop aquest enfocament entra en joc es poden explicar de forma més rigorosa les malalties mentals. Si partim del paradigma cognitivista “actuem segons pensem” la nostra forma de comprendre i veure el nostre entorn i circumstàncies afectaran a les nostres percepcions i anàlisis d'aquestes. Si aquestes concepcions estan esbiaixades ens poden portar a pensaments i actituds desajustats amb conseqüències negatives o fins i tot patològiques (com per exemple la depressió).
Va ser Albert ELLIS el pioner en les teràpies de reestructuració cognitiva, les quals aprofitaven els enfocaments i descobriment cognitivistes tot aplicant-los a la pràctica clínica. Ell anomenà la seva metodologia com a “teràpia racional emotivo-conductual” (TREC) que es basa en detectar els pensaments distorcionants i canviar-los per altres de diferents, que no tinguin conseqüències negatives. Aquesta teràpia forma part del grup de teràpies racionals i de reestructuració cognitiva (com al “teràpia cognitiva” de BECK o les autoinstruccions de MEICHENBAUM). ELLIS va desenvolupar aquesta teràpia a principis dels anys 70 després de veure que la psicoanàlisi, en què s'havia format, era pot efectiva per resoldre problemes emocionals. De fet ell tenia pràctica en la psicologia clínica en casos de problemes sexuals i de parella. Va teoritzar que els problemes psicològics s'originen per la manera que té l'individu d'interpretar el seu entorn. Això ens porta a patrons de pensaments irracionals ja que són:
- Falsos: interpretacions incorrectes i no suportades per la informació disponible.
- Disfuncionals: dificulten aconseguir els objectis i poden degenerar en patolgoies.
- Automàtics: l'individu no n'és conscient.
Aquestes concepcions esbiaixades, desenvolupades des de al perspectiva cognitivista per ELLIS i altres autors, es concreten en les “distorsions cognitives” que porten a interpretar els fets de maneres que generen conseqüències negatives. Segons ELLIS s'agrupen en 12 categories principals:
- Generalització excessiva
- Abstracció selectiva
- Polarització
- Desqualificació d'allò positiu
- Lectura del pensament
- Endevinar el futur
- Magnificació i minimització
- Raonament emocional
- Etiquetar erròniament
- Auto-inculpació
- Personalització
- Imperatiu categòric
En termes generals la TREC es pot aplicar a qualsevol problema emocional causat per les distorsions cognitives. El procediment general és descobrir, conjuntament amb el client, quines són les distorsions que causen els problemes, aconseguir que sigui conscient d'aquestes i plantejar i aconseguir actituds o pensaments que ajudin a evitar-les.
PRÀCTICA: EXEMPLES DE DISTORSIONS CONGNITIVES
1- Generalització:
Tots els polítics són uns farsants.
Tots els gossos són perillosos.
2 – Abstracció selectiva:
No tornaré mai més a aquell restaurant perquè tenen un quadre molt lleig.
L'examen no m'ha anat gens bé perquè ha fallat la pregunta (tot i que ha tret un 9).
3 – Polarització o pensament de tot i res:
Sempre tinc mala sort.
Ningú podrà substituir el paper de la meva dona (mai podré ser tant feliç com amb ella).
4 – Desqualificació d'allò positiu
He fet 30 punts en un partit de bàsquet però ha estat perquè els altres eren molt dolents.
Una noia m'ha somrigut a la discoteca però segur que és perquè l'ha confós amb nosaltres.
5 – Lectura de pensament
Segur que pensa que sóc prou atrevit.
A tu el que et passa és que et fa per enfrontar-te a la teva mare.
6 – Endevinar el futur
Em compro un cotxe nou perquè trobaré una feina millor.
No surto al carrer perquè em passarà alguna desgràcia.
7 – Magnificació: he aprovat aquest examen per tant segur que els aprovaré tots.
Minimització: se m'ha mort un fill però encara me'n queden 3.
8 – Raonament emocional:
M'ha semblat una estúpida per tant l'evitaré.
Avui estic trista i per tant no vull veure ningú.
9 – Etiquetar erròniament:
La nena ha plorat quan l'han deixat a la guarderia és una malcriada/consentida.
El meu xicot no m'ha trucat avui és un “passota”.
10 – Auto-inculpació
Si jo hagués conduit el cotxe no hauríem tingut l'accident.
Si no hagués apagat el mòbil podria haver esta al seu costat quan em necessitava.
11 – Personalització
Com que jugàvem junts quan érem joves ell ha arribat a tenir una gran estrella.
Com que sóc el més popular i jo no he anat a classe els altres tampoc ho han fet.
12 – Imperatius categòrics
He de veure el meu xicot cada dia a les 7.
He d'aconseguir que ella sigui feliç per ser-ho jo.
REFLEXIÓ
Sens dubte la psicologia cognitivista ha estat un enfocament que ha permès un gran avenç i consolidació de la psicologia tal com la coneixem avui en dia. Tot mantinguen l'enfocament científic i una vocació de ser utilitzable a la pràctica del conductisme permet aprofundir molt més en els diversos fenòmens psicològics al tornar a acceptar els pensaments en el seu punt de mira.
De fet la concepció que tenim avui en dia de la psicologia rau en el concepte central del cognitivisme, considerant l'organisme: les seves decisions i circumstàncies com a factors clau de l'actitud humana.
És interessant veure com aquest nou paradigme neix de diàlegs entre disciplines molt diferents, des de la informàtica a la lingüística, que van permetre noves explicacions a fenòmens que no s'entenien prou bé (com la gramàtica inherent a al ment humana). Això va guiar el sorgiment del nou enfocament amb investigacions adreçades a temes com el llenguatge o la memòria, que eren impossibles d'estudiar satisfactòriament des de la visió conductista.
Pel que fa a la “teràpia racional emotivo-conductual” cal destacar-ne que ofereix una explicació, i un tractament, alternatiu als existents fins al moment i que es tracta d'una teràpia pionera enfocada als problemes emocionals i al guiatge del client perquè ell mateix vegi quines són les distorsions que té i com ho ha de superar.
En referència a les distorsions cognitives moltes d'elles són presents en la nostra vida diària i poden causar problemes o conflictes més o menys greus. Tal com diu ELLIS són concepcions automàtiques, que tot sovint es basen en percepcions o informacions parcials i que, a més, entorpeixen la nostra relació amb els altres.
Ens cal doncs ser molt conscients d'aquestes distorsions i ser capaços de trobar-les tan en nosaltres mateixos com en l'actitud o plantejaments del nostre entorn o de qualsevol client/pacient. En el fons actuem en funció del què pensem, per tant cal que sapiguem entendre i comprendre com pensar per tal d'evitar aquestes distorsions cognitives.
BIBLIOGRAFIA
Historia de la psicología, coordinadora, SÁIZ, M., Editorial UOC (2009), Barcelona. 381-392
Técnicas de modificaión de conducta, LABRADOR ENCINAS, F. J. (coordinador), Ediciones Pirámide, Madrid (2008) Capítol 22, Terapia racional emotivo-conductual y reestructuracion cognitiva.p.499-515
Molt bona feina, Miquel!
ResponElimina