FREUD, PASSIÓ SECRETA. LA HIPNOSI

INTRODUCCIÓ

Tota la introducció teòrica a la psicoanàlisi descrita en la pràctica anterior és valida per aquesta. No obstant això primer esbossarem, amb un major detall, l'ús i visió que tingué FREUD de la psicoanàlisi. En l'apartat de la pràctica pròpiament abordarem la psicoanàlisi des d'una perspectiva contemporània, comprenent millor de què es tracta i per a quins usos terapèutics s'utilitza avui en dia. Finalment reflexionarem sobre la hipnosi en general, les problemàtiques que té associades i del seu paper com a tècnica terapèutica (ara i en el passat).

Com ja s'ha dit va ser durant la seva estada a la Salpêtrière amb CHARCOT, entre 1885 i 1886, que FREUD va aprendre la tècnica hipnòtic i assistí a part de les investigacions que aquest realitzava sobre les paràlisis histèriques. CHARCOT argumentava que les paràlisis es devien a una forta autosuggestió no evident per l'afectat, defensava l'origen psicològic dels símptomes enfrontant-se a les teories organicopatològiques de l'escola psiquiàtrica alemanya (en la qual s'havia format FREUD). Mitjançant suggestions hipnòtiques era capaç d'anular les autosuggestions (d'aquí el poder del subconscient que més tard remarcaria FREUD) i eliminar-ne els símptomes. FREUD quedà impressionat per aquests mètodes i sempre va reconèixer CHARCOT com un dels seus mestres, en paraules literals seves:

De tot el que vaig veure al costat de Charcot, el que em va impressionar més van ser la seves últimes investigacions sobre la histèria (...) la creació de paràlisis i contradiccions histèriques per mitjà de la suggestió hipnòtica i la conclusió de que aquest productes artificials mostren exactament les mateixes característiques que les accidentals i nervioses, provocades amb freqüència per un trauma. (Freud, 1925)

Un cop va tornar a Viena l'any 1886 FREUD hi fundà la seva consulta privada on emprava el mètode catàrtic de BRUER, mitjançant el qual utilitzava la hipnosi per tal de reconstruir l'origen del trauma i fer-l'ho visible al pacient per aconseguir al catarsi (curació del símptoma un cop comprès l'arrel d'aquest). Tot i això no sempre obtenia l'èxit esperat i la hipnosi no va convèncer a FREUD que, per altra banda, no era un hipnotitzador molt hàbil. Això era així perquè la seva eficàcia depenia d'una banda per la susceptibilitat a la hipnosi de cada pacient i de l'altra de la relació terapèutica entre pacient i l'hipnotitzador. Així per exemple si aquesta relació empitjorava els símptomes podien tornar a aparèixer. Fins i tot va teoritzar que la millora era deguda al desig del pacient (recordem la gran majoria de les persones que tractà eren dones) de satisfer al terapeuta pel qual se sentien una vinculació emocional, FREUD ho anomenà relació transferencial.

Després d'aquesta pràctica inicial va passar a utilitzar el mètode de les pressions (amb suggestions autoritàries però el pacient conscient) per més tard passar a la lliure associació. Aquesta darrera va ser la base de la psicoanàlisi, terme que va començar a utilitzar el 1896 alhora que deixava de fer servir la hipnosi com a tal. Així doncs va passar de suggestionar persones mitjançant hipnosi a deixar que elles mateixes expliquessin allò que els passava per la ment per tal d'anar descobrint els possibles orígens de les neurosis.

Tot i això la hipnosi es continuà utilitzant i cal remarcar molt altres autors feren investigacions al respecte com per exemple HULL i BERNHEIM.

PRÀCTICA

Un cop visionada la pel·lícula basada en la vida de FREUD i centrada en l'època des de la seva formació com a fisiòleg fins a que desenvolupa la psicoanàlisi l'aspecte que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'ús que fa inicialment de la hipnosi.

Si ve en un orígen es creia que era un estat d'estat de trànsit semblant a l'estat en què és dorm (d'aquí la relació amb els somnis i l'inconscient) més tard es veié que més aviat es caracteritzava per un estat de cocnetració focalitzada i receptiva (a nivell d'activitat cerebral equivalent al de l'estat de vigília conscient).

Hi ha moltes definicions i concepcions de la hipnosi, a tall d'exemple aquesta és l'adaptació de la definició que en fa la British Psychological Association (del 2001):

La hipnosis és una interacció entre una persona, l'hipnotitzador, i una/es altre/s: subjecte o subjectes. En aquesta interacció l'hipnotitzador intenta influir en la percepció, sentiments, pensaments i conductes dels subjectes, demanant-los-hi que es concentrin en idees i imatges que poden provocar els efectes que es persegueixen. Les comunicacions verbals es diferencien de les les instruccions de la vida quotidiana perquè les primeres impliquen que el subjecte experimenti amb èxit una resposta caracteritzada per una qualitat d'involuntarietat o per la manca d'esforç.

Com es pot veure és una definició molt genèrica que no explica el propi mecanisme de funcionament sinó que es centra en el seu context i utilitat.

De la mà de diversos terapeutes i especialistes la hipnosi encara s'utilitza com a metodologia complementària en tractaments de probleme psicològics com el dolor crònic, l'addicció al tabac, els problemes d'obesitat, l'ansietat, l'estrés, etc. Tot i això la gran majoria de professionals que practiquen la hipnosi a l'àmbit clínic ho fan de forma complementària a altre tècniques de modificació de conducta.

Existeixen múltiples estudis que analitzen l'efectivitat o no de la hipnosi en diversos àmbits, amb resultats no concluents. Tot i que alguns demostren que millora l'eficàcia dels tractametns cognitivo-comportamentals en casos com fòbies o depressió (Montgomerry i Schnur, 2005). Tot i que altres estudis defense que si s'usa exclusivament hipnosi no es mostra eficaç (Flammer i Bongartz, 2003).

En tot cas l'efectivitat de la hipnosi es veu condicionada a la pròpia suggestionalitat del client o pacient. Aquesta s'avalua de forma prèvia al possible tractament amb diversos procediments. Per altra banda s'han desenvolupat diferents tipologies d'hipnosi des de la hipnosis clàssica de relaxació a l'activo/alerat o la autohipnosis (també existeix la hipnosis i la suggestió desperta, no acceptades com a hipnosi per tots els autors).

En general l'ús actual de la hipnosi es centra en les suggestions (o autosuggestions) per ajudar en teràpies contra múltiples malalties o processos amb component psicològic i ho fan de forma conjunta amb altres tècniques.

REFLEXIÓ
Així com els conceptes bàsics de la psicoanàlisi han arribat a la cultura popular la tècnica d'hipnosi ho ha fet d'una forma pràcticament caricaturesca: se sap de què es tracta, però poc sovint s'aborda d'una forma que no sigui còmica i superficial.

Cal entendre que es tracta d'una tècnica que va demostrar resultats destacats, en el seu moment, per tractar malalties que no se sabien explicar com les paràlisis histèriques. Tot i això va demostrar ràpidament els seus punts febles i incapacitat per a tractar altres patologies o a pacients poc suggestionables.

L'abandomanet de la hipnosi per part de FREUD o les afirmacions de BERNHEIM (que utilitzà durant anys la hipnosi) defensant que havia obtingut els mateixos o millors resultats amb la suggestió directa no van contribuir a millorar la seva situació. Tot i això s'ha mantingut en alguns àmbits d'aplicació i la seva validesa o no ha desencadenat investigacions diverses.

Cal remarcar el canvi de l'explicació teòrica com a estat de somni, al seu pas a un trànsit de gran concentració o la definició, menys específica com la mostrada per exemple, que tan sols la defineix com la interacció entre qui suggestiona i qui és suggestionat amb una finalitat concreta. L'evolució de la comprensió de la ment (i els instruments que en permeten visualitzar l'activitat han permès aquest gran canvi).

En tot cas, més enllà de la utilitat limitada o la validesa de la hipnosi, se'ns mostra la importància de la suggestió i del factor emotiu de moltes de les nostres reaccions. Ja sigui una paràlisi nervisoa, una angoixa torbadora o un dolor que sembla insurportable el factor emocional de com ho percebem pot canviar enormement. És en aquest un dels aspectes principals en els que hem d'incidir en la pràctica psicològica terapèutica, per tal d'aconseguir la millora dels nostres clients.